El passat dijous, es va presentar la Campanya Forestal 2026 a l’Aeroport de Sabadell. La vegetació acumulada per les pluges i els arbres caiguts en els temporals de vent de principis d’any poden actuar ara com a combustible en un incendi. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va demanar prudència a la població i va anunciar un reforç d’efectius i mitjans aeris per aquesta propera Campanya.
La consellera Parlon, acompanyada de la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Tamara García; l’inspector cap del Cos de Bombers, David Borrell; la directora general del Cos d’Agents Rurals, Elisenda Pérez; l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals, Josep Antoni Mur, i la subdirectora general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Imma Soler, van presentar la Campanya Forestal 2026 a l’Aeroport de Sabadell.
Durant la presentació, la consellera va destacar que «la Campanya Forestal d’enguany ens situa davant d’un escenari clàssic de risc elevat. Tot i les pluges abundants que hem tingut durant els darrers mesos, aquesta vegetació que m’ha resultat és molt fina i fràgil i, després de les ventades importants de març i abril, s’ha assecat ràpidament i s’ha convertit en material altament combustible».
Un 62% més d’incendis l’any 2025
El 2025 va tancar amb 8.615 hectàrees de vegetació cremades, una superfície equivalent a la meitat del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. En total, es van produir 2.000 focs a tot el país, un 62,6% més que l’any anterior. La consellera constata la gravetat de les xifres, però considera que la situació a Catalunya és millor que la del seu entorn immediat: més d’un milió d’hectàrees de bosc van quedar calcinades en incendis a la Unió Europea, 400.000 de les quals en focs a Espanya i a Portugal.
Si ens fixem a la nostra zona d’actuació, és a dir, als cinc municipis de l’ADF Alt Maresme (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls), la tendència és ascendent: Durant el 2025 vam rebre 21 avisos per part del Control Central a la nostra ADF. D’aquests, 10 es van considerar falsa alarma (ja que després d’estar al lloc de l’avís, no es localitzés cap columna de fum ni incendi) i 11 incendis, ja siguin forestals, agrícoles o periurbans.
Efectius i vehicles dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF)
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació disposa de 10 bases de sortida dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), de Forestal Catalana, distribuïdes a diferents punts de Catalunya amb un total de 95 persones operatives per a aquest estiu.
Els 10 equips actuals actuen des de Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Ulldemolins (Priorat), Constantí (Tarragonès), Arnes (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Calaf (Alta Anoia). Aquest any s’han incorporat les bases de Ponts (Noguera) i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva). Els 95 efectius disposen de 10 camions, 24 pick-ups, 3 tractors equipats amb una arada de discos per realitzar tasques preventives i 4 robots desbrossadors que serveixen per fer tasques de trituració i eliminació de restes vegetals.
Manteniment de les infraestructures de prevenció d’incendis
Les unitats del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals duen a terme tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals. Aquestes tasques són la revisió i el manteniment, si s’escau, de punts d’aigua com, per exemple, el manteniment de la vegetació del perímetre del dipòsit o del subministrament d’aigua. També el manteniment dels camins de la xarxa bàsica de prevenció d’incendis forestals, que inclou les franges auxiliars de trànsit i el manteniment dels giradors per facilitar les maniobres en cas d’incendi. A més, també duen a terme el manteniment d’àrees estratègiques de baixa càrrega de combustible.
Durant el mes de maig, es realitza una vigilància específica als boscos de ribera per prevenir els incendis de borrissol i s’actua en aquelles zones on s’acumula borró dels pollancres (molt inflamable). Aquests incendis afecten boscos molt fràgils en un moment crític per a la nidificació de moltes espècies.
Vigilància activa i primera intervenció d’incendis
En episodis de perill d’incendi forestal, com amb les altes temperatures d’aquests dies, se centren en la vigilància i primera intervenció en incendis, que també inclou la campanya de la sega, exclusivament pensada per donar suport a la pagesia en la recol·lecció del cereal. La presència de les ADF i el GEPIF en el territori durant les hores de més risc permet, d’una banda, un efecte dissuasiu i, de l’altra, aquesta ràpida primera intervenció. La presència sobre el terreny és molt important per atacar els incendis al més aviat possible i evitar que esdevinguin grans i destructius.
Els Bombers de la Generalitat faran front a la Campanya Forestal de 2026 amb més personal, més vehicles i mitjans aeris, una major definició estratègica i tàctica en la gestió dels incendis forestals i una major seguretat per als efectius del Cos.
Personal
Des de l’any 2024, el número total de bombers professionals s’ha incrementat amb la incorporació de 328 nous efectius, assolint un total de 2.883 professionals, dels quals 2.708 són homes i 175 dones. Paral·lelament, també s’ha incrementat el nombre de bombers voluntaris de la secció activa amb 83 efectius, fins a arribar als 1.395 membres enguany.
També s’ha ampliat el personal de reforç de Campanya Forestal per incrementar la capacitat de resposta dels parcs de bombers, passant de 465 el 2025 a 475 aquest any. Aquest increment, que s’ha fet a les posicions d’Ajudant d’Ofici Forestal (AOF) i en les de Tècnic Especialista d’Operació de Control, reforça la resposta i l’eficàcia de l’extinció sobre terreny i la coordinació i el control dels equips operatius d’un incendi forestal.
Flota de vehicles
Un any més, la flota de vehicles dels Bombers de la Generalitat inicia la Campanya Forestal amb un increment de vehicles i una millora de les prestacions de les unitats respecte la Campanya anterior. Això ha permès renovar la flota, donant de baixa vehicles de diversa tipologia de gamma inferior.
És per això que els Bombers de la Generalitat van incorporar el passat mes de desembre una tipologia de vehicles que garanteix la resposta de les unitats especialitzades en aquest camp, que requereix formació, tecnificació, celeritat i capacitat de penetració en el terreny.
La renovació de les 10 Unitats de Personal i Càrrega EPAF (UPC EPAF) i la incorporació d’una nova tipologia de vehicles per aquesta unitat, 9 Autobombes Forestals Lleugeres EPAF (BFL EPAF), reforcen clarament les capacitats operatives dels EPAF, donant suport en les maniobres amb línia d’aigua durant l’extinció d’incendis de vegetació, incrementant la seguretat dels actuants i millorant-ne l’eficiència.
Al novembre de 2025 també es va renovar la flota dels vehicles del GRAF, amb l’arribada de 10 Unitats de Personal i Càrrega GRAF (UPC GRAF), que es van repartir a les seus GRAF d’arreu del país. Es tracta de vehicles que han reforçat la resposta operativa en incendis de vegetació i el suport en l’anàlisi d’aquest tipus d’incendis, amb una gran capacitat de penetració en pistes de difícil accés.
També al novembre de 2025, la Unitat Tècnica del GRAF va incorporar 2 noves Unitats de Personal i Càrrega UT GRAF (UPC UT GRAF), destinades a millorar les capacitats operatives pròpies dels comandaments de la Unitat, amb una gran capacitat de penetració i maniobra en escenaris forestals complexos. Són vehicles que permeten una arribada ràpida i segura en qualsevol escenari d’emergència.
Mitjans aeris
Aquesta Campanya, el Cos de Bombers de la Generalitat disposarà de 30 mitjans aeris, 28 dels quals amb base a Catalunya: 4 helicòpters operatius en funcions de salvament i rescat, 6 helicòpters de coordinació, 10 helicòpters bombarders i 8 avions de vigilància i atac: 5 dels quals són de la Generalitat, amb bases a Sabadell (2), Òdena (2) i Alguaire (1) i 3, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), que estaran posicionats a Reus (1) i Empuriabrava (2). També hi hauran disponibles 2 Hidroavions (Focas), que són de l’Exèrcit de l’aire i tenen capacitat per transportar més de 3.500 l. Estaran a les bases de Saragossa i Pollença.
D’altra banda, els 25 drons, plenament implantats en l’operativa dels serveis d’emergència dels Bombers, suposen una eina molt valuosa i una millora qualitativa en l’operativitat dels incendis forestals. Es mantenen operatives les mateixes màquines que l’any passat. Gràcies a les seves càmeres tèrmiques i als sistemes de captació d’imatges a temps real, poden detectar focus de calor, identificar punts actius no visibles i seguir l’evolució de l’incendi, aspecte molt útil durant les hores nocturnes. Aquesta informació facilita una presa de decisions més ràpida i eficient per part dels comandaments.
A més, els drons poden accedir a zones de difícil accés sense posar en risc els efectius, millorant així la seguretat dels bombers sobre el terreny. També contribueixen a delimitar el perímetre del foc, localitzar focus secundaris i coordinar millor els recursos desplegats.
Investigació sobre el nou règim d’incendis
Al llarg dels darrers mesos, els Bombers de la Generalitat també han fet investigació per entendre el nou règim d’incendis: es treballa per identificar-ne les característiques, els factors climàtics que el determinen i com afecten aquests incendis al territori i a les persones que hi viuen. Aquest darrer punt implica el treball conjunt amb diferents agències. També s’estudien les estratègies d’extinció que cal adoptar per fer-hi front. Relacionat amb aquest mateix punt, s’han impulsat nous protocols de recollida d’informació dels incendis, que ajudaran en la qualitat i la precisió del treball d’anàlisi que executa a posteriori el Cos de Bombers.
Aquesta col·laboració amb altres agències ha dut a la identificació de diversos eixos de confinament; és a dir, zones en què els incendis poden ser atacats amb eficàcia perquè serà aquí que perdran intensitat. Això oferirà oportunitats als Bombers per ancorar-los i controlar-los i també garantirà la seguretat dels operatius del Cos. També ha dut a fer un treball d’adaptació del paisatge mitjançant un programa de cremes prescrites Amb les cremes es redueix el volum de combustible en les àrees en què s’actua. Això és vital en cas que hi hagi un incendi forestal perquè les flames perdin intensitat.
Previsions
Ara mateix, les previsions apunten cap a una Campanya Forestal clàssica però amb potencial per evolucionar cap a episodis de sequera tèrmica similars als de 2003, 2009 o 2025. Aquest escenari es caracteritza pels elements següents:
- A diferència dels darrers anys, no ens trobem davant d’una situació de sequera estructural generalitzada.
- Estem en una Campanya que es pot agreujar per situacions de calor continuada que generen sequera tèrmica (flash drought) a la vegetació, com la dels episodis de juny de 2025.
- El ritme de la campanya anirà lligat a la freqüència d’onades de calor (entrades de sud) i als episodis de vent.
- L’escenari de pluja marca un possible escenari d’inestabilitat i tempestes, amb focs inaccessibles de llamp simultanis, i focs propers a tempesta.
- No esperem una Campanya tan ràpida i intensa a nivell de sega com la de 2025, sinó un risc que evolucionarà de forma més esgraonada i intermitent.
- Serà una Campanya on la reguarda d’incendis s’allargarà molt a causa de la quantitat de combustible gruix acumulat.
Per una altra banda, caldrà fer seguiment de l’efecte que tindria una possible entrada del fenomen meteorològic El Niño reforçat, segons apunten alguns models de predicció en base a l’increment de la temperatura del mar observat al Pacífic equatorial. Arribat el cas, les temperatures estivals podrien ser molt superiors, afectant a l’índex de sequera i, en conseqüència, al risc d’incendi forestal. Alguns models també indiquen que aquesta situació es podria allargar ben bé fins a la tardor.
Cos d’Agents Rurals
La campanya forestal 2026 s’inicia amb un estat general dels boscos favorable gràcies a les pluges dels darrers mesos, tot i que “persisteixen les conseqüències de la llarga sequera viscuda entre els anys 2021 i 2024”, que va deixar una elevada quantitat d’arbres morts. Aquest escenari obliga a mantenir una vigilància constant, especialment davant una collita de cereal que es preveu abundant i que pot incrementar el risc d’ignicions durant els mesos d’estiu.
Entre juny de 2025 i maig de 2026, el Cos d’Agents Rurals ha dut a terme 32.757 actuacions de prevenció d’incendis forestals, reforçant la seva tasca de control, vigilància i sensibilització. La investigació continua sent una peça central de la seva activitat, ja que “9 de cada 10 incendis són causats directa o indirectament per les persones”. En aquest període s’han investigat 583 incendis, un 30% dels quals atribuïts a negligències i un 22% a accidents, dades que permeten orientar millor les polítiques preventives i adaptar els recursos operatius. El Cos consolida també la seva projecció internacional amb la incorporació al subcomitè d’investigació de la National Wildfire Coordinating Group i amb programes de formació i cooperació tècnica a Xile, Montenegro i Sardenya.
La campanya d’aquest any destaca igualment per la participació en diversos projectes de noves tecnologies basades en intel·ligència artificial, teledetecció i sistemes avançats de predicció i alerta, orientades a millorar la detecció precoç, l’anàlisi del risc i la capacitat d’anticipació. Aquestes eines, juntament amb el reforç de les inspeccions en urbanitzacions, càmpings i zones vulnerables, i amb dispositius específics com la campanya de la sega, situen el Cos d’Agents Rurals en la primera línia de la prevenció activa i la investigació rigorosa per reduir el nombre i la gravetat dels incendis forestals a Catalunya.
El Cos d’Agents Rurals concentra la majoria dels seus esforços en la prevenció d’incendis. Aquesta tasca preventiva, juntament amb la tasca d’extinció de Bombers de la Generalitat, ha permès que tot i que els dies en què hi ha un elevat perill d’incendi ha anat augmentant a causa del canvi climàtic, el nombre d’incendis forestals ha tingut una tendència a la baixa lenta però continuada els darrers anys. De fet, si comparem les dades d’incendis forestals de l’actual dècada amb l’anterior, s’ha produït una millora important en la mitjana del nombre d’incendis anual, passant de 600 incendis de mitjana a 500.
En el marc de la prevenció, el Pla Alfa és una eina clau per prevenir els incendis forestals. És un procediment operatiu de vigilància, prevenció i control de les activitats que poden generar perill d’incendi. El pla es va adaptar l’any passat a la situació d’emergència climàtica i actualment té 5 nivells que van del 0, per a nivell baix de perill, fins al 4 per a un perill de nivell extrem d’incendi forestal. Aquest Pla és vigent durant tot l’any i avalua diàriament les situacions de perill a nivell municipal, amb l’objectiu que les mesures que calgui aplicar tinguin el mínim d’afectació possible.
També la investigació d’incendis és primordial en la prevenció dels incendis forestals. Segons les dades d’aquestes investigacions de mitjana 9 de cada 10 incendis són causats directa o indirectament per les persones. Amb la qual cosa, el comportament que tinguem al medi natural o a les seves immediacions és crucial en la prevenció dels incendis forestals. El Cos compta amb agents especialitzats en aquesta matèria i també hi participa el Grup Especial Caní (GEK9), que compta amb dos gossos ensinistrats per a la detecció de substàncies accelerants en la zona d’inici d’un incendi forestal, i de la unitat de drons del Grup de Suport Aeri.
