L’incendi que es va originar la setmana passada a Los Gallardos (Almeria) s’ha convertit en un dels més mortífers que s’han registrat mai a Espanya. Amb les últimes dades, aquest incendi ha deixat 13 víctimes mortals i una vintena estan desaparegudes. L’incendi més tràgic registrat fins ara va ser el de Lloret de Mar l’any 1979.
Està sent un inici d’estiu molt complicat pel que fa als incendis forestals a Catalunya, però també a Espanya. Dijous 9 de juliol va començar un incendi a Los Gallardos, Almeria. Un incendi, que s’ha convertit en un dels més mortífers registrats mai a Espanya. Amb les últimes dades actualitzades, han mort 13 persones i una vintena estan desaparegudes.
Aquests son, per ordre cronològic, els incendis més letals a Espanya:
Lloret de Mar, 7 d’agost de 1979: Per trobar l’incendi amb més morts ens hem de remuntar fins l’any 1979, a Lloret de Mar. Va ser en una zona boscosa entre les urbanitzacions de Lloret Blau i Los Pinares. El foc va començar amb tres focus diferents alhora, als paratges de l’Àngel, Can Daura i Montbarbat. Hi van perdre la vida 21 persones, entre elles nou menors d’edat.
La Gomera, 11 de setembre de 1984: Després de l’incendi de Lloret de Mar, el segon foc forestal que va deixar més víctimes es va produir l’11 de setembre de 1984, a La Gomera, (Illes Canàries. 20 ciutadans van morir atrapats en una carretera pel foc a l’entorn del Parc de Las Nieves.l La majoria de les víctimes eren joves de l’illa i un grup de tinerfenys que havien acampat a la zona. L’incendi va arrasar més de 900 hectàrees.
Grazalema, 7 de setembre de 1992: Cinc membres del servei del Pla d’Emergències per Incendis Forestals van morir en un foc al Parc Natural de Grazalema, a Cadis.
Tarragona, 5 d’agost de 1993: L’incendi forestal que va afectar cinc municipis de Tarragona, va deixar sis morts. Les flames van calcinar més de 800 hectàrees i el 80% del terme municipal de Vespella de Gaià.
El 1994 va ser l’any més mortífer de la història, i 30 persones van morir en diversos incendis forestals, 22 d’elles mentre col·laboraven en les tasques d’extinció dels focs:
Millars, 4 de juliol: set persones, entre elles sis membres d’una brigada forestal i un voluntari, van morir en un incendi a Millars, València.
Mariola, 6 de juliol: els cinc ocupants de l’avió portuguès Antonov van perdre la vida mentre col·laboraven en les tasques d’extinció d’un incendi a prop de la serra de Mariola.
La Pobla de Massaluca, 14 de setembre: quatre bombers van morir en quedar atrapats dins del camió mentre es dirigien cap a l’incendi declarat entre Nonasp (Saragossa) i la Pobla de Massaluca (Terra Alta).
Alájar de la Sierra, 30 de juny de 1999: quatre membres d’una brigada contra incendis de la Junta d’Andalusia van morir en el foc registrat a Alájar de la Sierra (Huelva)
Sant Llorenç Savall, 11 d’agost de 2003: cinc persones d’una mateixa família, entre elles un menor, van morir per inhalació de fum quan fugien d’un incendi a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
El 2005, també va ser un any molt mortífer. 23 persones van morir per causa dels diversos incendis que van cremar a tot l’Estat. El més mortal va ser el del 17 de juliol a Guadalajara, amb onze morts: no bombers i dos agents forestals, provocat per una barbacoa mal apagada.
Les flames van cremar 13.000 hectàrees i l’incendi van marcar un punt d’inflexió: es va crear la Unitat Militar d’Emergències (UME), es van augmentar els mitjans d’extinció i es van endurir les mesures de prevenció.
A Catalunya encara es viu amb el record dels cinc bombers que van perdre la vida a l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), el 21 de juliol de 2009. Un canvi de direcció del vent els va deixar atrapats a la zona dels Ports.
El 19 de febrer del 2011, sis membres d’una brigada antiincendis de l’Aragó van morir a Terol en accidentar-se l’helicòpter on viatjaven per apagar un incendi a Villel.
Aquest 2026, la destrucció provocada pels incendis és més que considerable. Entre l’1 de gener i l’1 de juliol, els incendis forestals han cremat 50.384 hectàrees a Espanya, segons les dades del Sistema d’Informació d’Incendis Forestals de la Comissió Europea (EFFIS) del programa Copernicus.
Aquesta dada suposa el 39,8% del total d’hectàrees cremades a Europa durant aquests sis mesos.
L’any passat, es va registrar una de les pitjors dades d’incendis a Espanya des del 1994. El 2025, el foc va arrasar 393.079 hectàrees a Espanya, el 38% del territori cremat a la Unió Europea.
