La “Thaumetopoea pityocampa” és coneguda popularment com a l’eruga processionària, en referència a la curiosa manera que té de moure’s per terra: en filera, una rere l’altre. Ara bé, si us les trobeu, no us acosteu gaire, perquè comporten alguns perills, tant per a vosaltres com per als animals de companyia.
La processionària “Thaumetopoea pytocampa”, és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya, i que també abunda als boscos de pins de l’Europa del sud i es considera el paràsit més important i devastador en la defoliació de pins, particularment en zones mediterrànies. Té un cicle vital complex, i per això, ara que arriba la primavera, solem recordar-nos d’ella en veure les processons d’erugues baiant dels arbres.
Les erugues surten dels ous a la tardor, i es comencen a alimentar de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern, es poden veure una mena de bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi amaguen les erugues per poder sobreviure del fred de l’hivern, que és el moment més perillós pel cicle de l’insecte.
A la primavera, una vegada les fredes temperatures hivernals comencen a disminuir, les erugues surten del seu refugi i comencen a baixar de les copes dels arbres. És llavors quan comencem a veure les impressionants processons que li donen el nom de processionària a l’espècie.
Les erugues, en fila, baixen buscant un lloc on enterrar-se en grups, on formaran els capolls i entraran en dormició fins que les condicions siguin òptimes per poder sortir de nou, però aquesta vegada, com a papallones.
Si tot va bé, les papallones sortiran a l’estiu, i viuran, de mitjana, un dia. En aquestes 24 hores de vida, pujaran a les capçades dels pins per fecundar i pondre els ous.
Una espècie autòctona catalana
Al contrari del que molta gent pensa, la processionària no és una plaga invasora que s’estén pel bosc, sinó que la seva presència en les pinedes forma part de la xarxa tròfica d’aquests ecosistemes. La processionària és un insecte autòcton de Catalunya, i de fet animals com els rat-penats o mallerengues, així com altres insectes, s’alimenten d’ella en diferents estatges del seu cicle vital.
Malgrat tot, l’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic afavoreix molt el cicle d’aquest petit insecte, de manera que any rere any, veiem com les seves poblacions augmenten la seva intensitat i rang de distribució.
Si l’afectació intensa en les pinedes es manté de forma continuada al llarg dels anys, les processionàries poden acabar provocant que els pints no es puguin recuperar de la pèrdua massiva de fulles que experimenten, i siguin molt més susceptibles a altres perills com sequeres i altres patògens.
La perillositat de la processionària pels humans i els animals de companyia
La processionària pot resultar molt perillosa pels animals de companyia i també pels humans. El seu pèl urticant se’ls pot desprendre i quedar a l’aire, cosa que pot irritar les vies respiratòries i la pell causant, en alguns casos, reaccions al·lèrgiques. Això és degut al verí que tenen aquets petits insectes, la “Thaumatopina”, una toxina amb la qual s’ha d’anar amb compte.
Quan la toxina entra en contacte amb el cos humà, s’allibera histamina, fet que desemboca a una reacció al·lèrgica. La composició d’aquesta substància, de fet, és molt semblant a la toxina de les ortigues, i pot provocar inflamació, pico i asma, o també dermatitis de l’eruga.
Però no és només perillosa pels humans, sinó també pels gossos, ja que es poden acostar-s’hi. En cas de que la teva mascota tingui contacte amb la processionària, pot tenir inflamació i taques vermelles a la boca i al morro. També pot ser que tingui vòmits i que la llengua comencés a patir necrosi, així com conjuntivitis als uls i trastorns gàstrisc greus. En cas de tenir el mínim dubte de contacte amb l’insecte, cal dur-lo immediatament al veterinari, ja que si no, els efectes podrien provocar-li la mort.
