Fa dies que el sud de la península Ibèrica està patint greus inundacions a causa d’un “tren de borrasques” atlàntiques. Goretti, Harry, Ingrid, Joseph, Kristin, Leonardo,… i ara Marta. Set borrasques en menys de 40 dies.
Aquest pas de borrasques, que també han afectat, en menor mesura, Catalunya, han provocat la recuperació dels embassaments, després d’un llarg període de sequera, i ha portat gruixos de neu molt importants a tot el Pirineu.
Vòrtex polar i el corrent en jet
Per una banda trobem el vòrtex polar és una gran massa d’aire molt fred, especialment intensa durant l’hivern, que gira al voltant del pol nord a l’estratosfera, entre uns 15 i 50 km d’altura.
Per l’altra costat, en un altre nivell, tenil el corren en jet o “jet stream” una mena d’autopista de vents molt forts que circulen per la troposfera, a uns 10-15 km d’altura.
Aquest corrent en jet “guia” les borrasques i marca el límit entre les masses d’aire: separa l’aire més càlid de les latitutds mitjanes de la’ire més fred dels pols.
El vòrtex i el corrent en jet estan connectats: quan el vòrtex polar és fort i compacte, tendeix a mantenir el fred confinat a latituds altes, però quan aquest vòrtex es debilita, permet que l’aire fred es desplaci a les latituds mitjanes.
Quan es debilita o, fins i tot, es fragmenta (com està passant aquest 2026) permet que grans bosses d’aire fred es desplacin cap al sud.
Amb un vòrtex polar alterat, el jet deixa de ser rectilini i es torna més ondulat, i baixa la latitud en forma de meandres. El resultat és que les pertorbacions atlàntiques tenen via lliure per entrar de ple a la península Ibèrica i a Catalunya.
Per què s’inestabilitza el vòrtex polar?
La debilitació o ruptura del vòrtex polar pot tenir origen en un escalfament estratosfèric sobtat (SSW o “sudden stratospheric warming”), un augment ràpid de la pressió i la temperatura a l’estratosfera polar, capaç d’implicar augments de temperatura de fins a 50ºC o més en pocs dies.
Atmospheric Rossby waves form primarily as a result of Earth's topography. Rossby waves help balance heat from the tropics to the poles and cool air to the tropics. They also help detect the jet stream and mark the track of surface low pressure systems. pic.twitter.com/tBsg5eUxTO
— Weatherman Uttam (@WesternIndiaWX) February 16, 2023
Durant l’escalfament estratosfèric, els vents del vòrtex s’alenteixen, s’aturen o, fins i tot, poden canviar de direcció.
Llavors els vòrtex esdevé intestable i es pot trencar en dos o més lòbuls, i desplaçar-se més lluny del pol.
Are you ready? The potential for a significant deformation of the Polar Vortex and its split through mid-February is increasing.
— SWE | severe-weather.eu (@severeweatherEU) February 2, 2025
Stay tuned for an in-depth analysis and forecast soon. pic.twitter.com/HMgHSKFir4
Set borrasques de gran impacte
Batejar les borrasques, és una pràctica relativament nova, ja que des de fa pocs anys s’anomena les borrasques de gran impacte a nivell d’Europa. Però, qui hi posa nom?
Els encarregats de posar nom a les borrasques són els centres meteorològics dels països europeus de la façana atlàntica, que es van dividir en dos grups. El grup oest per una banda, que agrupa Irlanda i el Regne Unit, i el grup sud-oest, en el qual hi trobem els centres meteorològics de Bèlgica (RMI), França (Météo-France), Portugal (IPMA) i Espanya (AEMET).
Cada any s’acorden 21 noms consecutius, en ordre alfabètic i alternant femenins i masculins.
El llistat final dels noms ha de seguir una sèrie de criteris com la facilitat de pronunciació en tots els països participants, evitar noms que poguin resultar ofensius o generar confusió.
Una vegada aprovada la llista, es publica oficialment i es manté durant tota la temporada.
Les borrasques de la temporada 2025-2026
La temporada de borrasques, va de setembre a setembre, i enguany, ja s’han utilitzat més de la meitat dels noms de la llista.
- Alice: dana (AEMET, 7 d’octubre de 2025)
- Benjamin: borrasca (Météo-France, 22 d’octubre 2025)
- Claudia: borrasca (AEMET, 10 de novembre de 2025)
- Davide: borrasca (Météo-France, 5 de desembre de 2025)
- Emilia: borrasca (AEMET, 11 de desembre de 2025)
- Francis: borrasca (IPMA, 29 de desembre de 2025)
- Goretti: borrasca (Météo-France, 6 de gener de 2026)
- Harry: borrasca (AEMET, 16 de gener de 2026)
- Ingrid: borrasca (IPMA, 20 de gener de 2026)
- Joseph: borrasca (IPMA, 25 de gener de 2026)
- Kristin: borrasca (IPMA, 27 de gener de 2026)
- Leonardo: borrasca (IPMA, 2 de febrer de 2026)
- Marta: borrasca (IPMA, 5 de febrer de 2026)
Nils, Oriana, Pedro, Regina, Samuel, Therese, Vitor i Wilma son els noms per a les pròximes borrasques d’aquest 2026.




