Les abundants pluges de les darreres setmanes a Catalunya i a tota la península Ibèrica han recarregat el sòl dels boscos. Aquesta aigua, invisible a simple vista, és clau per a la salut dels ecosistemes forestals.
Aquestes pluges intenses han donat un respir als cossos d’emergència, que el últims deu anys, han hagut d’apagar focs forestals de gener a desembre.
En declaracions a 3CatInfo, el cap del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, ha explicat que “els últims anys, els incendis se solapaven tot l’any i el nivell d’estrès era alt. Aquest any, però, hem pogut tornar a la situació per la qual està pensat el cos de Bombers: incendis a l’estiu, precipitacions a la tardor i intervencions lligades a la meteorologia a l’hivern”.
I és que els sòls dels boscos catalans estan plens d’aigua, al límit de la seva capacitat d’absorció. Les pluges de desembre i gener els han situat a un nivell impensable durant els anys de sequera i han rebaixat a zero l’estrès hídric d’arbres i plantes.
Els embassaments, al 93% de la seva capacitat
I no només estan al límit els boscos. També els embassaments estan molt plens. Actualment estan al 93,4% de la seva capacitat. I encara falta el desglaç dels Pirineus.
Ens hem de remuntar al 2020, després del temporal Gloria, per tenir tanta aigua als embassaments. Aleshores vam arribar al 97,4%
L’hivern de màxima sequera, el 2022, els embassaments de les conques internes van baixar del 16%. Per exemple, Sau va arribar només al 3%.
Els temporals han omplert, un cop més, els nostres pantans. I això passa de manera cada vegada més abrupta a causa de l’escalfament global.
Provoquen destrosses i pèrdues al seu pas, però deixen un element positiu: els embassaments passen a estar plens amb contrastos espectaculars.
No només han canviat els embassaments. També els paisatges han canviat d’aspecte ràpidament: del marró al verd i, també, al blanc, amb precipitacions de neu que feia anys que no es veien.
Les reserves a les conques internes es tripliquen
Aquesta situació era totalment oposada fa just un any, quan les reserves a les conques internes eren només del 32,2%. L’aigua acumulada s’ha multiplicat per tres.
De fet, no fa gaire, el mes d’abril passat, es va aixecar les restriccions per saquera. Ara, en canvi, les conques internes estan tan plenes que estan al límit.
Sau, la imatge icònica de la sequera
Si ha un “termòmetre” de la sequera, aquest és sense cap dubte, el pantà de Sau. És, precisament, aquest embassament, el que ha tingut el canvi més impressionant: de veure la terra esquerdada i tenir el campanar totalment a la vista, amb només el 8% a, en un any, a estar al 97%.
Darnius-Boadella també ha fet un salt espectacular: del 16,5% de fa un any, al 97,6% el 26 de gener. Fa un mes, abans d’aquests darrers episodis, estava al 65%.
En total, al conjunt de les conques internes, hem guanyat tanta aigua com consumim a tot Catalunya en un mes i mig, uns 40 hm³. Si comptem tota la caiguda en els últims grans temporals que hem tingut des de Nadal, els 147 hm³ de diferència ens donarien reserves per a cinc mesos.
I tota aquesta aigua ha caigut, precisament, en una època de l’any en què no és gens habitual que plogui. Tant les darreres setmanes de desembre com el mes de gener acostumen a ser secs.
Com es preveu la temporada d’incendis?
Amb aquesta quantitat d’aigua als boscos, els experts esperen una revidada considerable de vegetació a la primavera.
El que suposa una recuperació dels ecosistemes, però, cal tenir en compte que, si a tota aquesta massa forestal s’hi sumen temperatures extremes (com ja va passar l’any passat), tornarem a tenir un estiu complicat.
Castellnou, al 3CatInfo ha reflexionat que “als anys 90, un hivern com el que tenim hauria significat que no hi haurà grans incendis a l’estiu, però avui dia un hivern com el que tenim és una gran notícia, perquè vol dir que els boscos tiraran endavant, però no vol dir que no tindrem incendis”.
Pel cap del GRAF, la campanya d’estiu dependrà de la calor primaveral i de principis d’estiu, perquè “les intenses onades de calor que es registren ara fan que la vegetació no pugui aguantar del tot el que ha produït aprofitant l’aigua de la tardor i l’hivern, i això fa que hi hagi inicis de campanya molt intensos”, pronostica Castellnou.
L’any passat, a Catalunya, ja es va donar aquesta combinació de factors i es van cremar 8.634 hectàrees, la quantitat més important des del 2012, quan el foc va arrasar 17.920.
