L’herba de la Pampa o planta de les plomes (Cortaderia selloana) és una planta originària d’Amèrica del Sud que s’ha utilitzat habitualment com a planta ornamental en jardins, però les últims dècades s’ha convertit en tot un problema mediambiental. L’espècie ha proliferat massivament en espais naturals, on ha ocupat grans extensions i ha desplaçat la vegetació autòctona.
Aquesta planta està inclosa en el Catàleg espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores i això en prohibeix la comercialització, el transport i el cultiu.
Convé dur a terme l’eliminació dels poblaments naturalitzats d’aquesta espècie seguint protocols de control elaborats per experts i obtenint les autoritzacions corresponents en cada cas.
Segons el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, a més de l’impacte ecològic, aquesta planta pot perjudicar la ramaderia, perquè disminueix la qualitat de les pastures, i afectar la salut d’algunes persones perquè el seu pol·len és al·lergogen.
Herba de la Pampa (Cortaderia selloana): com és?
L’herba de la Pampa és una planta originària d’Amèrica del Sud. Es tracta d’una planta perenne, de la família de les gramínies, que fa tofes denses que assoleixen soving 1,5m de diàmetre, amb nombroses fulles estretes i llargues, linears i de tacte aspre. Floreix de juliol a octubre i les flors s’agrupen en densos plomalls, generalment blancs, tot i que n’hi ha de violacis. Comença a fructificar a les acaballes d’estiu i produeix un elevat nombre de llavors.
És una planta ornamental amb un caràcter marcadament invasor, que pot arribar a ocupar grans extensions. A Catalunya sol trobar-se sobretot en ambients ruderals (com terrenys remoguts, vorades de vials o conreus, etc.), però també és molt freqüent en zones de maresma, jonqueres i herbassars huits. És una espècie molt estesa al nostre territori, principalment a les comarques litorals, i especialment abundant a algunes d’elles, com el Baix Llobregat i el Maresme.
Des de l’organització ecologista SEO/Birdlife, que participa en un projecte Life internacional per eliminar-ne exemplars als delta de l’Ebre, es recomana que “qui la tingui al jardí, on és molt habitual, l’hauria d’arrencar” ja que “quan aquesta planta prolifera, ocupa l’espai i arracona la vegetació autòctona, cosa que fa perdre la biodiversitat. Si envaix una zona d’interès natural, fa perder aquest interès natural“, adverteix l’organització ecologista.
