Durant els darrers dies, en alguns dels municipis d’actuació de l’ADF Alt Maresme, ja s’han començat a veure les primeres erugues de la processionària del pi. L’estabilitat climatològica ha avançat el cicle d’aquest insecte, un fet que ha provocat que es comencin a veure les primeres “processons”.
Municipis com Calella o Palafolls ja han localitzat els primers exemplars de la processionària del pi d’aquest any, que han activat els seus protocols per controlar la plaga.
La processionària del pi ja fa temps que és un maldecap. Aquesta plaga no afecta només els espais naturals, sinó que també ataca les pinedes de zones urbanitzades, com parcs de pobles i ciutats, uns espais verds molt freqüentats per gossos.
Cada cop hi ha més processionària i la falta de fred fa que cada vegada se n’avanci més la sortida. Les erugues comencen a baixar per l’arbre en processó, formant les característiques fileres que li donen nom, desplaçant-se per buscar un lloc on enterrar-se i començar la metamorfosi de cuc a papallona.
Aquest és el moment del cicle més perillós, perquè a banda de malmetre els pins també poden afectar la salut, sobretot, de nens i gossos.
Quan les erugues se senten amenaçades deixen anar uns pèls microscòpics amb una toxina que queden suspesos en l’aire i, si entren en contacte amb la pell de les persones, són urticants. Poden provocar irritació i inflamació al nas i la gola, causar dificultats respiratòries i afectar les oïdes. En cas de tenir-hi al·lèrgia, la reacció pot ser greu.
En el cas dels gossos, els veterinaris alerten que la processionària pot, fins i tot, arribar a ser letal. Per això, els propietaris han d’extremar la precaució si deixen deslligats els gossos als boscos o parcs on hi ha pinars, perquè les fileres de processionària els solen cridar l’atenció, especialment als cadells, que tenen més curiositat i tendència a explorar i se senten atrets pel moviment de les erugues.
Com protegir els gossos
N’hem parlat amb la presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Verónica Araunabeña. Cal tenir en compte que el més perillós per als gossos és el contacte físic directe, i sovint passa que les erugues deixen anar els pèls quan l’animal se’ls atansa massa, llavors els pèls acaben clavats en teixits tous del gos, com el nas, la llengua o els ulls.
Per Araunabeña, “la millor teràpia és la prevenció”; és a dir, “no portar els gossos a les zones de pinedes en època de risc” (de febrer a maig).
Però en cas d’anar-hi, Araunabeña dona les següents recomanacions als propietaris dels animals domèstics:
► Molta atenció durant el passeig; si pot ser, millor amb l’animal lligat
► Observar possibles símptomes (irritació a la pell, hipersalivació, inflamació a la zona de contacte, excitació exagerada, vòmits o diarrees)
► Rentar la zona afectada abundantment amb sèrum fisiològic o aigua calenta, per rebaixar la concentració de toxines
► Si es disposa de pinces, retirar-li els pèls urticants a la mascota
► Si el gos nota picor, evitar rascar-li la zona, perquè escamparíem els pèls i podríem empitjorar la reacció al·lèrgica
► Portar l’animal de forma urgent al veterinari
Les races com buldog, bòxer o carlí, són especialment vulnerables a la processionària, ja que tenen hipersensibilitat respiratòria perquè no tenen un conducte respiratori prou llarg.
Els enemics naturals de la processionària a Catalunya
La processionària del pi és un membre més dels ecosistemes forestals, i això vol dir que ocupa un lloc dins la xarxa tròfica dels boscos. Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) expliquen que aquests insectes formen part de la dieta habitual de molts animals.
Als boscos de Catalunya hi ha diversos animals que se la mengen, tot qualsevol de les fases d’aquests insecte.
Ocells, vespes, mosques, mamífers i ratpenats
El CREAF explica, a través de la seva web, els tipus d’ocells que s’alimenten de la processionària. La mallerenga carbonera (Parus major) és un dels ocells que s’alimenta d’aquestes erugues. Ho va quan encara no encara no han desenvolupat els pèls urticants que caracteritzen aquest insecte. A més, també té la capacitat d’obrir amb el bec les bosses-niu de processionària, i això permet a altres ocells, com la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) que es mengi també les erugues. Una altra mallerenga, la petita, (Periparus ater) també s’alimenta, entre d’altres, de la processionària.
Un altre tipus d’ocell que es menja aquests insectes és la puput (Upupa epops) que amb el seu bec llarg i corbat pot excavar el terra i menjar-se les crisàlides. Però també es pot menjar les erugues utilitzant una altra estratègia: les agafa amb el bec i les mou i colpeja perquè se’ls desprenguin els pèls urticants.
La puput no és l’únic ocell capaç de menjar-se la processionària un cop enterrada: la merla (Turdus merula) també por desenterrar crisàlides i erugues.
També hi ha ocells que s’alimenten de la processionària quan està en la fase d’arna. És l’enganyapastors (Caprimulgus eurpaeus) que les captura al vol durant la nit.
Però a banda dels ocells, hi ha altres animals que també les depreden i fins i tot parasiten. Un dels exemples més sorprenent és el d’algunes vespes com la Meteorus versicolor i mosques com la Phryxe caudata que ponen ous sobre les erugues. Quan surten de l’ou, les larves s’introdueixen dins el cos de l’eruga i la devoren des de dins. De fet, són insectes que s’utilitzen sovint en el control biològic de plagues.
Però la processionària no està lliure de depredadors en cap de les seves fases del cicle vital, perquè quan es troba en fase d’ou hi ha unes vespes parasitoides (Ooencyrtus i Barycapus, principalment) que dipositen els seus ous dins dels ous de la processionària.
També hi ha alguns mamífers de bosc que se la mengen. La rata cellarda (Eliomys quercinus), per exemple, desenterra les erugues i les crisàlides per menjar-seles. Els ratpenats insectívors, cacen les arnes al vol durant la nit i se les mengen.
