A Catalunya, un de cada quatre incendis forestals és intencionat, segons dades dels Agents Rurals dels darrers 40 anys. Això vol dir que qui el provoca ho fa de manera voluntària amb l’objectiu de cremar una zona. Sovint anomenem piròmans aquells que provoquen incendis de forma intencionada, però això és un error.
Durant els últims 40 anys, s’han mantingut les negligències i els focs intencionats com a causes principals dels incendis, si bé la tendència ha anat lleugerament a la baixa perquè el nombre total de focs s’ha reduït.
Aquest any, des de l’1 de juny al 26 de juliol, hi ha hagut 272 incendis a Catalunya. El grup més gran (70 incendis) estan sota investigació (25,7%).
De la resta, 66 han estat negligències (24,3%), 58 han estat accidents (21,3%), 46 han estat intencionats (16,9%) i 29 han estat provocats per causes naturals (10,7%), com ara un llamp o una tempesta elèctrica.
Quina diferència hi ha entre els piròmans i els incendiaris?
Un cop descartada l’accidentalitat, hi ha diferents elements que porten a pensar en la intencionalitat. Per exemple, si hi ha hagut diferents focs propers entre si i amb una certa simultaneïtat. També cal fixar-se en l’origen del foc. Si les flames han començat a prop d’una pista forestal i no enmig d’una massa forestal, també és més probable que el foc hagi estat intencionat.
Quan la investigació dels Agents Rurals permet determinar que un incendi ha estat intencionat, sovint es diu que al darrere hi ha un piròman, però rarament és així. Si es parla amb propietat, cal distingir entre un piròman i un incendiari.
El priòman sent una atracció i una fascinació pel foc, mentre que un incendiari, actua per altres motivacions, com ara per un conflicte personal, per un tema econòmic o per una discrepància per alguna feina forestal o agrícola.
El que no té sentit és el mite de l’incendiari que busca requalificar un terreny. El cap de l’àrea de suport del Cos dels Agents Rurals i investigador especialista en incendis forestals, Quico Rivera, recorda que a Espanya es va modificar el Codi Penal i la llei de muntanyes, de manera que un terreny incendiat no es pot requalificar fins que passen 30 anys.
La piromania, un trastorn extremadament infreqüent
Dins dels incendis intencionats, una part pràcticament ínfima els causen els piròmans. Les estadístiques no recullen el percentatge exacte perquè no es fan classificacions per patologies mentals.
Els experts apunten que la piromania és un trastorn de la conducta extremadament infreqüent i difícil de diagnosticar. Se situa entre un 0,1 i un 1% de la població general.
Aquest trastorn implica una atracció i fascinació pel foc, i per diagnosticar-lo cal que la persona hagi provocat focs en més de dues ocasions.
El perfil del piròman, segons els experts, seria el d’un home blanc, jove, d’adolescència tardana, de baixa situació socioeconòmica, amb episodis d’abús i de maltractaments a la infància, amb tendència a aïllar-se i amb poques habilitats socials.
Acostumen a sentir irritabilitat, intolerància i frustació. Tenen conductes passivoagressives i una de les conductes disruptives que tenen per expressar aquest malestar vital és la provocació de focs.
La majoria d’investigats acaben condemnats
El Codi Penal castiga el provocar incendis forestals amb entre 1 i 5 anys de presó. Però si hi ha risc per a la integritat o la vida de les persones, les penes poden arribar als 20 anys.
Els casos en què es reconeix la piromania són excepcionals i la gran majoria d’investigats acaben condemnats.
Segons els experts, la piromania és tan extremadament infreqüent que si es detecta que l’investigat té qualsevol interès econòmic, qualsevol altra patologia mental, qualsevol trastorn de personalitat, qualsevol consum de tòxics o malaltia comòrbida, automàticament el diagnòstic de piromania queda exclòs.
La majoria d’investigats es consideren incendiaris i són condemnats.
