Llençar deixalles al bosc està prohibit i és sancionable. Aquestes sancions per abocar al medi natural varien segons cada ajuntament, perquè depèn de les ordenances municipals. Ara bé, si l’abocament implica un risc seriós per al medi ambient i les persones, el Codi Penal preveu penes de presó de 6 mesos a 5 anys.
L’incendi del passat dijous a la zona de Valldenguli, a Calella, es va produir en una propietat plena de deixalles, entre les quals hi havia bombones de butà, electrodomèstics, bidons, llaunes i ferralla. Segons dades provisionals dels Agents Rurals, la superfície afectada seria d’uns 1.500 m². És un clar exemple de la perillositat de llençar deixalles al bosc.
En una situació de greu sequera com la que estem vivint, tenir una parcel·la en zona forestal plena de deixalles incrementa molt el risc d’incendi, a part de contaminar el sòl. El Codi Penal preveu penes de 6 mesos a 5 anys de presó si l’abocament implica un risc seriós pel medi ambient i les persones, a més de la corresponent sanció municipal per aquest fet.
A Catalunya, cada setmana es detecten 18 abocaments il·legals
Segons dades dels Agents Rurals a Catalunya, cada setmana es detecten, de mitjana, 18 abocaments il·legals, dels quals només es localitzen un 15% dels infractors.
Runa en un descampat, pneumàtics que apareixen al mig del bosc o un mobles abandonats en un marge d’un camí, són escenaris habituals que ens trobem les ADF durant les guàrdies de prevenció d’incendis.
Quan es localitza un abocament il·legal, s’informa al corresponent ajuntament i també al Cos d’Agents Rurals, que son els encarregats d’obrir expedient quan es decobreix algun d’aquests abocaments, la majoria de residus urbans provocats per particulars.
Només es troben un 15% dels infractors
Un cop localitzat l’abocament i s’aixeca acta, hi ha dues feines: retirar les deixalles, tasca que fan els ajuntaments (o les ADF a petició dels consistoris) o els propietaris del tros, i tot seguit es busca els autors. Aquesta investigació per trobar als infractors pot anar a càrrec de la policia local o els Mossos d’Esquadra i els Agents. Segons dades d’aquest últim cos, només resolen un 15% dels casos.
Restes de cultius de marihuana i cables de coure
Un fenomen que cada vegada es deteca més, és l’augment d’abocaments relacionats amb plantacions de marihuana. Només l’any passat, els Agents Rurals van aixecar 76 actes per aquest tipus d’infraccions.
Però retirar-les no sempre és fàcil. De vegades estan amagades bosc endins i es detecten gràcies a la gent que passeja el gos, que avisen a la policia o bé a l’ADF del municipi.
Un altre dels abocaments comuns són amb restes de cable de coure. Com que les màfies que roben cable només volen el coure de l’interior i el plàstic els sobra, un cop el separen el tiren a qualsevol lloc.
També ens trobem, amb menys mesura, restes de vehicles, com pneumàtics o paraxocs.
Quan les ADF trobem un abocament il·legal, el fotografiem i informem a l’ajuntament corresponent, a la Policia Local i als Agents Rurals. Si a petició d’algun d’aquests ens ho demana, procedim a la seva retirada.
