L’incendi de la Segarra, que ha provocat la mort de dues persones i dos bombers ferits, i ha cremat més de 5.500 hectàrees, ha generat un pirocúmul, un núvol de cendres i de fum de 14.000 metres, tot i que als voltants de les deu de la nit el Bombers van parlar de 19.000 metres. Es tracta del més alt registrat a Catalunya des de que es tenen dades, ara fa uns cinc anys. Aquest pirocúmul ha posat en alerta els Bombers.
Quan es declara un foc, les diferents circumstàncies que hi ha a la zona, com la càrrega forestal i la temperatura, poden fer que la columna de fum trenqui la primera capa de l’atmosfera i això generi un pirocúmul, que marca, en part, el comportament de l’incendi.
David Borrell, cap dels Bombers de la Generalitat, en una entrevista a TV3, ha explicat que la dimensió del pirocúmul d’aquest incendi, amb un “comportament extremadament violent”, ha provocat “vents de 125 km/h, amb direccions erràtiques”, que, fins i tot, “han posat en risc la seguretat dels Bombers”.
El cap dels Bombers també ha explicat que l’efecte xemeneia del pirocúmul ha “succionat els bombers cap a fora” i ha propiciat a l’inici la ràpida expansió del foc, “una velocitat de propagació que ha superat la capacitat d’extinció dels bombers en alguns moments”.
La velocitat de propagació del foc podria haver superat els 30 km/h, una de les velocitats més altes registrades mai a Europa.
Incendis de 6ª generació
Segons els Bombers, l’alta velocitat de propagació del foc, sumat a l’alçada i la velocitat inèdita del pirocúmul són “comportaments propis d’un incendi de sisena generació”. El cap dels Bombers assegura que no és el primer cop que es detecten comportaments propis d’aquests tipus d’incendis extrems a Catalunya.
Aquests focs generen vents en direcció invertida i pot augmentar tant la rapidesa amb què es propaga el foc que aquest pot actuar a desbandada, crean nous foucs. Són, en definitiva, incendis d’alta intensitat, difícils de predir i de controlar.
Són incendis atiats per l’emergència climàtica: les temperatures extremes provoquesn que emetin moltíssima energia. 40 graus de temperatura ambiental com la del passat dimarts amb la interacció del foc va crear aquest monstre. Es forma quan l’aire calent puja, com ho fa un globus aerostàtic, i va generat un corrent molt violent capaç d’arribar als 14.000 metres, insòlits fins ara, per sobre fins i tot del vol dels avions.
Un cop a dalt, hi troba temperatures gèlides, i com que l’aire fred baixa, fa que es desplomi abruptament. A terra l’aire es dispersa violentament creant remolins capaços d’arrencar arbres i també d’enviar el foc molt lluny creant incendis secundaris. A dins pot crear fins i tot precipitació Quan més amunt arriba més velocitat pot assolir.
En aquest sentit, els GRAF dels Bombers de la Generalitat tenen indentificacdes “zones preocupants” de Catalunya on podria haver-hi incendis de sisena generació, els que cremen grans superfícies forestals, com els de l’any passat a Califòrnia, Turquia o Grècia.
