La formiga boja (Parantrechina longicornis) a tornat a Barcelona. Es va detectar per primera vegada al 2019, al port de Barcelona en un control de plagues rutinari i, després d’un estudi sobre la seva distribució, de diverses actacions amb insecticida i de segellar-ne els nius, el 2021 la plaga es va considerar pràcticament erradicada, en un 98%. Ara, se n’han detectat nous nius a Montjuïc i a Plaça Catalunya.
Aquesta exòtica espècie invasora és originària de l’Àfrica tropical. El Ministeri de Transició Ecològica descriu aquest insecte com un “omnívor oportunista, depredador i carronyer que consumeix insectes vius i morts, melassa, llavors i fruits”. Des del Ministeri també afirmen que Catalunya no és el primer territori de l’estat on ha viscut, tot i que sí que és l’únic on ho fa actualment.
Si s’escampa per Catalunya, pot ser inviable erradicar-la
El Departament d’Acció Climàtica inspeccionarà tots els espais públics de Catalunya i, si troba més nius, creu que ja serà inviable erradicar-la de Cataluya pel seu elevat nivell de dispersió.
Precisament això és el que preocupa més, el seu comportament inusual i la seva capacitat de formar “supercolònies”.
Els exemplars que s’han detectat ara a Barcelona podrien haver arribat en un transport de mercaderies o en plantes exòtiques. Les que viuen a plaça Catalunya s’alimenten dels plataners de la plaça i de les engrunes de la gent que hi passa menjant.
Característiques principals
Les espècies invasores són una de les principals causes de la pèrdua de la biodiversitat autòctona. Segons el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, se sap que la formiga boja desplaça a les altres espècies de formigues natives i altres insectes.
Té una elevada capacitat destructiva i pot arribar a ser una plaga en edificis i infraestructures i, fins i tot, pot ser considerada una plaga agrícola.
És molt adaptable i presenta un nivell de dispersió molt elevat, per la qual cosa, si no es troba a gust en un lloc, busca nous espais i això fa incrementar la seva expansió.
El nom comú de “formiga boja” prové de la seva poc ordenada de moure’s, al contrari del que passa amb la resta de les formigues, que formen files. A més, quan se senten amenaçades, es mouen de forma ràpida, descoordinada i en totes direccions, el que confon als depredadors i fa difícil capturar-les. Aquesta tàctica de defensa ha desconcertat a molts observadors i ha donat lloc a aquest curiós sobrenom.
Aquestes formigues tenen una gran habilitat per trobar fonts d’aliments i explorar nous territoris, cosa que els permet envair ràpidament àrees urbanes i entorns agrícoles.
