ADF Alt Maresme

Notícies

Els boscos de la conca Mediterrània, entre els que tenen més risc de morir per sequera de tot el món

Sequera

Els boscos d’arreu del món estan patint una alta mortalitat a causa de l’increment de la freqüència i intensitat de la sequera. La prestigiosa revista Nature Ecology anb Evolution, ha publicat recentment un estudi liderat per un investigador del CREAF, Pablo Sánchez-Martínez. En aquest estudi, es presenta una mapes mundials que descriuren quins boscos tenen més risc de morir per culpa de la falta d’aigua. Els boscos de la conca Mediterrània, el sud d’Austràlia, i el nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units són aquells que, segons el model de predicció publicat, serien els més vulnerables.

Aquest estudi mostra com algunes espècies d’arbres tenen mecanismes per suportar la falta d’aigua perquè l’emmagatzemen i en necessiten poca per viure, però n’hi ha que no estan adaptats a les condicions de sequera, cosa que els va molt vulnerables.

Arbres que són com camells

En general, quan els arbres moren per sequeres extremes es deu al fet que l’aigua no pot circular bé dins del troncs perquè les seves “canonades” perden força o queden taponades, un procés anomenat “fracàs hidràulic”.

Igual que els camells, hi ha arbres que tenen un gran marge i poden suportar la falta d’aigua perquè la guarden i necessiten poca per viure. Tot i això, només es tene dades d’aquest paràmetre de l’1,5% de totes les espècies vegetals del món.

Els boscos de la conca Mediterrània, entre els més vulnerables

Segons l’estudi liderat per Pablo Sánchez-Martínez, investigador del CREAF, publicat a la prestigiona revista Nature Ecology and Evolution, els boscos de la conca de la Mediterrània, el sud d’Austràlia, i nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units són aquells que, segons el model de predicció publicat, serien els més vulnerables.

Així ho mostren els mapes mundials, publicats en l’estudi de Sánchez-Martínez, que descriuen quins boscos tenen més risc de morir per culpa de la manca d’aigua.

Probabilitat d’ocurrència de mortalitat induïda per sequera en els boscos del món utilitzant un model de predicció. Les zones en risc destacades són la conca mediterrània, el sud d’Austràlia, i el nord-oest dels Estats Units. (Font: Sanchez-Martinez, P. 2023).

Segons l’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Cataluya, hi ha registrades 33.072 hectàrees de bosc afectats per la sequera. L’impacte de la sequera de l’any passat ha deixat greus afectacions als boscos de Catalunya, deixant grans hectàrees amb pocs arbres.

Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest 2023. 

També s’ha constatat que tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan aquests passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja s’ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.

En alguns punts de Catalunya, els boscos es troben en una situació crítica pels efectes de la sequera i de l’augment de les temperatures i, de l’altre anda, per l’abandonament de la gestió forestal.

Superfície afectada per sequera en 2022 (hectàrees) per arbres planifolis i coníferes. Gràfic: Mireia Banqué. (Font: DeBosCat2022)

El nord de Catalunya, el més afectat

Si ens fixem en Catalunya, la comarca amb més superfície nova afecta és el Pallars Sobirà, amb més de 2600 hectàrees. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà, amb 1300 i 1200 hectàrees respectivament. Però si mirem aquells boscos que ja van quedar tocats al 2021 i que aquest 2022 van empitjorar, entren al rànquing les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

En termes generals, amb tota la superfície registrada, les comarques més afectades són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen de les 3000 hectàrees.

Cal remarcar però, que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara i que s’havien anat recuperant, han registrat durant el 2022 una quanitat notable d’afectació com el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.

Comparteix-ho:

Últimes notícies

             PUBLICITAT